Vaig llegir un article a El Pais que em va semblar força interessant, pel que tenia de clar, pedagògic i a l’hora d’aterridor, i vaig anar a la recerca d’un treball que tenia guardat en una carpeta, encara no tenia ordinador i treballava amb màquina d’escriure!!! El treball parlava de joves i alcohol, déu ni do la combinació, però el que us presento és el resum d’algunes idees, que el treball malgrat ser de 1994, crec que es fa prou vigent. Una cosa i l’altra em van semblar interessants de compartir-les amb vosaltres, ja em direu el què.
“.... Si et divertissis, si t’ho passessis bé, no tindries necessitat de beure tant. Beus per engrescar-te, per desvetllar l’entusiasme, perquè et sents ensopit, fastiguejat, i quan te’n vas... te la fots- em deia un amic a la UVI....” del llibre d’Armand Matias Guiu, Què en penses després de fer-ho, Quaderns Crema, 1994.
L’alcohol, en les seves diverses formes, està present a la cultura mediterrània com el pa amb tomàquet que mengem, s’ha endinsat tant en les nostres vides que no sabem viure sense ell, encara que només sigui per tenir-lo, per si mai ve algun amic a casa i l’hem de convidar, per quedar bé. Definim què és una “droga” en funció de la seva legalitat. Al llarg de la història, les lleis han autoritzat el consum d’unes drogues i prohibit la d’altres. No s’ha determinat des d’un punt de vista sanitari, de fet des d’aquest punt de vista, es desaconsella el consum de qualsevol droga i les anomenades menys perilloses, no vol dir de cop i volta, bones, ni molt menys.
És fàcil arribar a la conclusió, parlant de l’alcohol, que són els factors econòmics els que determinen la legislació internacional i sura a la superfície que es consideren menys perilloses i es legalitzen aquells productes que són produïts per països desenvolupats, ells són els productors, els venedors i ells se’n beneficien.
Durant els primers mesos del meu petit estudi, la relació jove i alcohol estava en plena candència. Però una notícia deixa de ser-ho quan n’hi ha una altra que la guanya en ressonància política, econòmica o en morbositat. Es llavors quan sembla que els joves ja han deixat de matar-se a les carreteres, de quedar-se amb disminucions irreversibles, conseqüències de quedar-se fins ben tard bebent irrefenablement o ficant-se de tot... Tot mentida.
Els efectes físics, a curt i llarg termini, amb petites o altes dosis d’alcohol, o d’altres drogues, continuen sent les mateixes i les conseqüències socials són iguals de dramàtiques, a dins de la família, separacions, accidents de trànsit, absentismes i accidents laborals, incapacitats... Totes elles amb un cost molt alt, també econòmicament parlant. L’objectiu de qualsevol teràpia anirà dirigida a corregir el procés d’aquestes conseqüències, objectiu lent i a llarg plaç, a través d’un treball globalitzat i interdisciplinar.
Les dificultats del tractament sovint es confronten amb les dificultats d’una prevenció real. La prevenció no deix de ser una paraula abstracta i complicada com el de salut i el d’educació... No podem somniar pensant en un món sense drogues, aquestes estan i estaran, no podem pensar en les legislacions de consums restringits o altres, si com deiem, està present culturalment i quan la Ministra de Salut pretèn fer algun pas se ha de fer enrera per no “enfadar” els empresaris, quan el mateix expresident fa el discurs que fa...
Caldrà ser més realistes i pensar que el millor ajut s’ha de fer treballant per tal que les drogues ocasionen el menor mal “per a la salut” possible. He vist caure de beguts homes al barri on treballo, han arribat a l’hospital sense saber dir ni el seu nom, ni reconèixer-se, joves, amb una història de vida dura, plena de desgràcies. Una companya m’ha parlat d’haver vist literalment, “treure el fetge per la boca”. No volia arribar a aquest extrem, ho sento.
Caldrà ser més realistes i aprofitar les bones estones per promoure estils de vida saludables entre els joves. I els pares, i les mares, quin paper han de complir?, aquests, sovint, i sobretot amb l’alcohol, viuen en la més absoluta ignorància respecte el consum dels seus fills i filles. Com deia la Ministra del moment¬, a part de la publicitat, són els hàbits socials dels adults els que porten a relacionar vida social i alcohol com a inevitables.
Suport per a professors i pares i mares.
http://www.xtec.cat/centres/a8044821/drogues/present.htmEstudis sobre alcohol i societat.
http://www.alcoholysociedad.org/Todo sobre las drogas (juliol de 2007)
http://www.elpais.com/articulo/espana/Todo/drogas/elpepuesp/20070715elpepunac_3/TesPer riure o per plorar
http://www.youtube.com/watch?v=l-znVQDQo1Ahttp://www.youtube.com/watch?v=gH6PHFrA6g8 Núria Pérez Blanch
