diumenge, 24 de juny del 2007

VIGILAR I CASTIGAR: Naixement de la presó

Michel Foucault
(1975)


L’obra de Foucault es divideix en tres grans parts: suplici, càstig i disciplina. Per últim parla de les presons.



A l’Edat Mitja qualsevol pena anava lligada al SUPLICI, que implicava sofriment. Estava lligat a un conjunt de regles molt marcades: intensitat de dolor, temps de foguera, número de fuetades. Anava tot acompanyat d’un ritual, d’un exercici de poder, de ressonància i comprovació per a tothom. L’acusat era torturat per obtenir la seva confessió, que després havia de repetir davant de la Judicatura (Inquisició) per tal que fos legitimada. Posteriorment el condemnat es fa pregoner de la seva pròpia condemna (amb un cartell penjat a l’esquena). També hi ha un cerimonial militar: ha d’impedir qualsevol evasió o acte de violència dels condemanats o que el públic pugui fer un acte de simpatia cap a ells/es. El verdug és qui aplica la llei i desplega la força. El sobirà, el Rei és el que té la capacitat política aplicant la llei, assistint a la condemna o sospenent-la. El principal personatge de la cerimònia és el poble, que ha de saber i veure com es fan els suplicis.

Amb les reformes del segle XVIII la “festa punitiva” desapareix. L’espectacle es veu com a una vergonya de la societat i els tècnics (metges, educadors, capellans) substitueixen als verdugs. Es veu la necessitat d’un càstig, sense suplici. Es pretèn actuar sobre l’ànima i els pensaments. S’introdueixen conceptes com diagnòstic i pronòstic, es fa impossible que una persona pugui declarar-se boja i culpable alhora. No es vol crear un nou dret de castigar, sinó una nova economia del poder de castigar. Es passa al que es podria dir un paradigma tecnòcrata de l’art de castigar: lleis, sentències homogenies, màxims efectes amb els mínims costos.

El cos dels condemats es veuen com un bé públic i apareix la DISCIPLINA, es veu la relació entre la docilitat del cos i la utilitat. La disciplina implica: les infracions més lleus seran penades, es busca una manera específica de castigar, la funció ha de ser correctiva, cal reduir desviacions, sancionar, valorar bé i mal, la distribució per graus comporta pujar (recompensa) o baixar (castigar).



El segle XIX, Betham explica la seva idea de panòptic –l’ull que tot ho veu—al món penitenciari. El panopticon de Bentham, que va inspirar la reforma de l’espai penitenciari, és un edifici concebut de manera que tota la part interior es vegi des d’un sol punt, a fi i efecte que un sol subjecte pugui vigilar tothom. "En la periferia, una construcción en forma de anillo; en el centro, una torre, ésta, con anchas ventanas que se abren en la cara interior del anillo. La construcción periférica está dividida en celdas, cada una de las cuales atraviesa toda la anchura de la construcción. Tienen dos ventanas, una que da al interior, correspondiente a las ventanas de torre, y la otra, que da al exterior, permite que la luz atraviese la celda de una parte a otra. Basta entonces situar un vigilante en la torre central y encerrar en cada celda a un loco, un enfermo, un condenado, un obrero o un escolar" (Vigilar y castigar. Siglo XXI). Els murs de les cel•les impedeix compartir res amb els companys; si hi ha malalts s’evita el contagi, si són bojos, no hi ha violència, si són presos no hi ha perill de complot. El principi del tancament en un calaboç es conserva, el de foscor és subsistuït pel de llum i visibilitat. Es una visibilitat trampa, ha de saber que és vigilat, però no ha de saber en quin moment se l’observa.

Es panòptic es una estructura polivalent que pot servir per a diferents camps o àmbits d’intervenció. És un lloc de vigilància i coacció i alhora d’observació de l’individu i el seu comportament, d’experimentació de tècniques pedagògiques i medico-científiques.

La institució PRESÓ sorgeix abans que la llei la definís com a pena per excel•lència, es basa en tres aspectes básics:
• Privació de llibertat que comportava un aïllament i una soledat que permetia reflexionar al condemnat
• L’econòmic-laboral, és un dels pilars fonamentals, els presos alternaven el treball amb els menjars i la meditació
• Transformació de l’individu, en tots els aspectes (educatius, actituds en el treball, qüotidianitat...) i de forma ininterrumpuda i mitjançant la coacció d’una educació total.

Es classifica la pena tenint en compte l’acte comès i les circunstàncies que el van envoltar. El perdó s’obté quan s’ha acmplert el temps de pena, tenint en compte com s’ha desenvolupat aquesta.

Fonts: Google book search. Vigilar i castigar (320 pàgines)
Interessant els últims estudis del Departament de Justícia, formació, recerca i documentació:
gencat.net/justicia

Núria Pérez Blanch

diumenge, 17 de juny del 2007

FRONTERES http://www.cccb.org/ca/

VAL LA PENA SEMPRE TENIR-HO PRESENT. MALGRAT LA GLOBALITZACIÓ, LES FRONTERES CADA COP ES FAN MÉS REALS, MÉS DOLOROSES


Núria Pérez Blanch


Extret de la web del CCCB (Centre de Cultura Contemporanea de Barcelona)

"La mirada a les fronteres que proposem en aquesta exposició és una exploració de territoris límit que, en certa manera, expressen les contradiccions d’un món que es mou entre la hipercomunicació i les fractures profundes. A mesura que ens unim, el món esdevé més laberíntic."

CCCB presenta l’exposició Fronteres, una reflexió sobre el concepte de frontera i les seves tipologies i una panoràmica sobre diverses fronteres geopolítiques d’avui (els límits d’Europa, EEUU-Mèxic, Israel-Palestina, Corea del Nord-Corea del Sud, Caixmir, Miami-l’Havana, el cas de Melilla...).

L’exposició ha estat concebuda com un viatge a través de mons diferents, en un gest que alia història i geopolítica, la mirada de fotògrafs i testimonis, sons i mapes, reflexions generals i estudis de camp.

Fronteres, comissariada pels geògrafs francesos Michel Foucher i Henri Dorion, és una coproducció del CCCB i el Musée des Confluences de Lyon (Département du Rhône), on es va presentar del 3 d’octubre de 2006 al 4 de febrer de 2007. Al CCCB es podrà veure del 4 de maig al 30 de setembre de 2007.

Obres destacades



Al llarg del recorregut el visitant es trobarà amb les fotografies de Patrick Bard, Olivier Coret, Marie Dorigny, Olivier Jobard, Nicolas Righetti, Frédéric Sauterau, Eric Roux-Fontaine i Michel Séméniako i les reflexions de Roger Bartra, Zygmunt Bauman, Georges Corm, Manuel Cruz, Francisco Fernández Buey, Michel Foucher, David S. Landes, Tzvetan Todorov i Eyal Weizman. Cal mencionar també la participació dels creadors Frederic Amat, Enric Massip, Ángel Morúa i Josep Niebla.

APARTATS DE L'EXPOSICIÓ

L'exposició arrenca amb un mural de Josep Niebla: Patera núm. 1

1 - ELS CONFINS D'EUROPA
Les fronteres d'Europa i la qüestió dels seus límits: del mar Egeu al mar de Barents. Projecció de les fotografies de Frédéric Sautereau que, juntament amb el periodista Guy-Pierre Chomette, van realitzar un viatge entre el juny de l'any 2000 i l'agost de 2003 durant el qual van resseguir les fronteres orientals europees.

Les fronteres d'Europa i la qüestió dels seus límits: del mar Egeu al mar de Barents. Projecció de les fotografies de Frédéric Sautereau que, juntament amb el periodista Guy-Pierre Chomette, van realitzar un viatge entre el juny de l'any 2000 i l'agost de 2003 durant el qual van resseguir les fronteres orientals europees.

2 - ITINERARIS CLANDESTINS
Els reptes de les migracions en el món (el cas europeu): imatges del recorregut de Kingsley pel Camerun, Níger, Nigèria, la travessia del Sàhara, Algèria, el Marroc, el Sàhara occidental i la travessia de l'Atlàntic.

Els reptes de les migracions en el món (el cas europeu): imatges del recorregut de Kingsley pel Camerun, Níger, Nigèria, la travessia del Sàhara, Algèria, el Marroc, el Sàhara occidental i la travessia de l'Atlàntic.Fotografies d'Olivier Jobard amb veu en off de Kingsley

3 - L'ÚLTIM PARADÍS
Les fronteres que romanen tancades: Corea del Nord és un dels últims exemples de món aïllat, hermèticament tancat per fronteres militaritzades i gairebé infranquejables pels seus habitants, on el règim manté una autarquia d'una altra època, reservant a una minoria els beneficis dels contactes exteriors.

Les fronteres que romanen tancades: Corea del Nord és un dels últims exemples de món aïllat, hermèticament tancat per fronteres militaritzades i gairebé infranquejables pels seus habitants, on el règim manté una autarquia d'una altra època, reservant a una minoria els beneficis dels contactes exteriors.Projecció de fotografies de Nicolas Righetti

4 - CAIXMIR
Els contenciosos territorials - el paradís oblidat. El conflicte del Caixmir és, sens dubte, un dels contenciosos territorials més antics. Confronta, des de la partició de les Índies, el 1947, el Pakistan, l'Índia i els moviments de la guerrilla caixmir independentistes o separatistes.

Els contenciosos territorials - el paradís oblidat. El conflicte del Caixmir és, sens dubte, un dels contenciosos territorials més antics. Confronta, des de la partició de les Índies, el 1947, el Pakistan, l'Índia i els moviments de la guerrilla caixmir independentistes o separatistes.Fotografies de Marie Dorigny

5 - UNA FRONTERA EN FORMACIÓ: ISRAEL I PALESTINA
Es tracta d'un cas únic al món de formació física, davant dels nostres ulls, d'una tanca de ciment, reforçada per punts de pas amb equips sofisticats, preludi d'una frontera entre un Estat i una entitat amb vocació d'Estat.

Es tracta d'un cas únic al món de formació física, davant dels nostres ulls, d'una tanca de ciment, reforçada per punts de pas amb equips sofisticats, preludi d'una frontera entre un Estat i una entitat amb vocació d'Estat.Fotografies d'Olivier Coret amb el so ambiental dels voltants del mur

6 - EL NORD. LA FRONTERA ESTATS UNITS - MÈXIC
Els reptes econòmics de les fronteres resultat de la globalització. Els mexicans sense feina aspiren a una vida millor a l'altre cantó de la frontera i les empreses americanes aprofiten la mà d'obra barata a ambdues bandes de la línia. Però som en una època en què la diferència entre societats veïnes engendra moviments migratoris, que alguns pensen que són massa grans. I és en aquest moment quan la frontera esdevé un mur.

Els reptes econòmics de les fronteres resultat de la globalització. Els mexicans sense feina aspiren a una vida millor a l'altre cantó de la frontera i les empreses americanes aprofiten la mà d'obra barata a ambdues bandes de la línia. Però som en una època en què la diferència entre societats veïnes engendra moviments migratoris, que alguns pensen que són massa grans. I és en aquest moment quan la frontera esdevé un mur.Fotografies de Patrick Bard i projecció d'un film del mateix autor

7 - CRÒNIQUES REALS D'UN PAÍS IMAGINARI
El món dels pobles sense territoris compactes: els gitanos dispersos per Europa.

El món dels pobles sense territoris compactes: els gitanos dispersos per Europa.Fotografies d'Éric Roux-Fontaine.

8 - EXILI
Les fronteres permeables i endurides: l'exili dels refugiats.

Les fronteres permeables i endurides: l'exili dels refugiats.Fotografies de Michel Séméniako

9 - OCEANMALECONDRIVE
Instal·lació concebuda per Enric Massip i Ángel Morúa, que contraposa les façanes marítimes del Malecón de l'Havana i la de l'Ocean Drive de Miami Beach tot formant un "carrer frontera".

Instal·lació concebuda per Enric Massip i Ángel Morúa, que contraposa les façanes marítimes del Malecón de l'Havana i la de l'Ocean Drive de Miami Beach tot formant un "carrer frontera".

10 - MELILLA
La tanca de Melilla: tres fileres de filat disposades successivament. La més alta de set metres d'alçada. A una banda, l'exèrcit marroquí controla el perímetre, a l'altra el mar de tots els desigs. Més enllà de la tanca, als afores de les ciutats del Marroc i Algèria, s'amaguen en camps improvisats els qui un dia van iniciar el viatge a la recerca d'una vida digna.

La tanca de Melilla: tres fileres de filat disposades successivament. La més alta de set metres d'alçada. A una banda, l'exèrcit marroquí controla el perímetre, a l'altra el mar de tots els desigs. Més enllà de la tanca, als afores de les ciutats del Marroc i Algèria, s'amaguen en camps improvisats els qui un dia van iniciar el viatge a la recerca d'una vida digna.

11 - Instal·lació audiovisual amb obra original i direcció artística de Frederic Amat
Realitzada a partir de les conferències presentades al cicle Fronteres, que va tenir lloc al CCCB entre el 12 de gener i el 29 de març del 2004, en l'àmbit del VII Debat de Barcelona i en el qual van prendre part els següents ponents: Roger Bartra, Zygmunt Bauman, Georges Corm, Manuel Cruz, Francisco Fernández Buey, Michel Foucher, David S. Landes, Tzvetan Todorov i Eyal Weizman.

Realitzada a partir de les conferències presentades al cicle Fronteres, que va tenir lloc al CCCB entre el 12 de gener i el 29 de març del 2004, en l'àmbit del VII Debat de Barcelona i en el qual van prendre part els següents ponents: Roger Bartra, Zygmunt Bauman, Georges Corm, Manuel Cruz, Francisco Fernández Buey, Michel Foucher, David S. Landes, Tzvetan Todorov i Eyal Weizman.

dilluns, 4 de juny del 2007

RES NO ÉS MESQUÍ. Joan Salvat-Papasseit

Res no és mesquí

ni cap hora és isarda,

ni es fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.


Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.

I l'onada del mar sempre riu,

Primavera d'hivern -Primavera d'istiu.

I tot és Primavera:

i tota fulla verda eternament.


Res no és mesquí,

perquè els dies no passen;

i no arriba la mort ni si l'heu demanada.

I si l'heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.


Res no és mesquí

perquè la cançó canta en cada bri de cosa.

-Avui demà i ahir

s'esfullarà una rosa:

i a la verge més jove li vindrà llet al pit.


L'irradiador del port i les gavines

(poemes d'avantguarda)

(1921)



cerca a YouTube


esctiptors.cat