El dilluns, dia 12 de febrer, vaig anar al Liceu, no per sentir òpera, no, sino per veure la pre-estrena d’un documental, si, la pantalla i una filmació, rodejada de molta gent que anàvem a emocionar-nos, com no, quan se sent el Lluís hem d’estar preparats i preparades a emocionar-nos.
El documental es basa en la revolta en què viu el Llach, des de fa anys, quan va decidir que les seves cançons havien de servir de més coses que per un simple conjunt de notes i melodies i lletres, per distreure el personal.
El director del documental planteja dos fils argumentals, un el de la vida de compromís del Lluís Llach, els seus inicis, les entrevistes a diferents programes de televisió, els primers concerts, la censura i l’exili a Paris i el per què del seguiment del seu públic, el seu compromís amb una democràcia participativa clara, en front d’una dictadura ferotge i el seu compromís amb Catalunya, cantant sempre en català. Per deprés adonar-se’n a la tornada del què verdaderament significaven les seves cançons, al concert del Palau d’Esports o ja més tard al Palau Sant Jordi de Barcelona. El significat i contingut de les seves cançons, entre d’altres Com un arbre nu, L’estaca, que, com diu ell, ja no és seva, La Gallineta, El Jorn dels Miserables...i Campanades a Morts.
L’altre fil parla de la composició de precisament aquesta cançó, les Campanades a Morts la nit que van ocòrrer els fets de Gasteitz, Vitòria, quan la policia, el 1976, a l’inici de la transició “democràtica”, va atacar a base de trets contra una assemblea de treballadors que s’havia reunit en una esglèsia de barri per reivindicar millores a la seva empresa. D’aquella massacre, van morir cinc homes, alguns molts joves i va haver cent ferits de bala. En el documental es recullen les entrevistes de testimonis dels fets i familiars i també les declaracions d’aquell moment i actuals dels responsables polítics del moment, en Martín Villa i en Fraga, tot amb les gravacions de les converses de la policia per ràdio i imatges del dia i del que va seguir.
El document es fa necessari en èpoques en què sembla que el que només compta és oblidar, passar pàgina. I on, com planteja en Llach, ningú hagués de demanar perdó de res, com si res no hagués passat. Es fa necessari per les víctimes, com a suport a la causa que porten reivindicant cada any des d’ara ja en farà 31, el proper 3 de març.
Pels incondicionals del Llach i pels que no vulgueu oblidar, us el recomano, per emocionar-nos.
LLACH: LA REVOLTA PERMANENT
Dirección: Lluís Danès.
País: España.
Año: 2006.
Duración: 90 min.
Género: Documental.
Guión: Lluís Arcarazo y Lila Pla.
Producción: Jaume Roures.
Música: Lluís Llach.
Fotografía: Emili Guirao.
Montaje: Roger Gispert.
SINOPSIS
El 3 de marzo de 1976 en Vitoria, en el transcurso de una asamblea de trabajadores, la actuación de la policía causó cinco muertos y más de cien heridos de bala. Esa misma noche, llevado por la rabia, Llach compuso la que sería una de las canciones más emblemáticas de la Transición: "Campanades a morts". Ahora, treinta años después, Lluís Llach vuelve a Vitoria para interpretarla en un concierto multitudinario en recuerdo a las víctimas del 3 de marzo. Un viaje en el espacio y en el tiempo conducido por la música y las palabras del propio Llach, en el que se mezclan recuerdos autobiográficos con imágenes y testimonios de los protagonistas de esos hechos. Esta es la historia de una canción, el retrato de la persona que la escribió y la crónica de los hechos que la inspiraron. Un grito y una exigencia de revuelta permanente contra el olvido.
http://www.llachlarevoltapermanent.com
LLUÍS ARCARAZO
LILA PLA
LLACH, LA REVOLTA PERMANENT és la història d'una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van inspirar. Una idea senzilla i clara que va néixer després de no poques vacil•lacions, quan ja dúiem rodades un munt d'entrevistes i no sabíem exactament on volíem anar. Fruit d'aquesta idea, el que va començar com el relat d'un any en la vida de Lluís Llach va acabar sent un viatge en el temps per a rescatar de l’oblit uns fets units per a sempre a una cançó, Campanades a Morts. Probablement una sola cançó no pot definir a un músic com Llach, tan ric en registres, temes i recursos, però Campanades a Morts, pel que explica, per la ràbia amb la qual es va escriure, pel seu contingut tràgic i per la seva dimensió musical representa, per a nosaltres, el més alt grau de compromís d'un músic que al llarg de la seva carrera ha mantingut una insubornable coherència personal, una actitud de revolta permanent contra els abusos del poder.
Potser només hi ha un abús superior al de la mort, i és l'oblit. Afortunadament, persones com les que apareixen en aquest documental s'han mantingut, al llarg de trenta anys, tan coherents i tan fermes com el propi Llach, encara que la seva és una història desconeguda i anònima, com la de molts altres que es van deixar la vida perquè arapuguem veure documentals com aquest.
EQUIP TÈCNIC
Direcció Lluís Danès
Ajudant de direcció Lila Pla
Guió Lluís Arcarazo
Lila Pla
Productor Jaume Roures
Música Lluís Llach
Director de Producció Bernat Elias
Cap de Producció Teia Roures
Director de fotografia Emili Guirao
So David Mata
Muntatge Roger Gispert
DADES TÈCNIQUES
Productores MEDIAPRO
BAINET ZINEMA
Inici de rodatge Juliol 2005
Localitzacions Barcelona, Verges, Parlavà, Toulouse, París, Vitòria
Setmanes de rodatge: 1 any
Format de rodatge HD, HDV, DVCAM i 16 mm
Duració estimada 90 minuts
Idioma Castellà, Català Francès, Euskera
Núria Pérez Blanch
