Per Núria Pérez Blanch
MALINOWSKI II
EL PAPER DEL MITE EN LA VIDA
El mite està relacionat amb les feines, les activitas i controla la conducta moral i social, hi ha una connexió entre mithos i actes rituals.
La naturalesa del mite conté com a nucli un o altre fenòmen de la naturalesa, en forma de conte. El mite entre els “salvatges” s’entèn com una força cultural molt laboriosa i important. La idea de la connexió entre religió i mite ha estat reconeguda per a diferents estudiosos, no és una ficció ni una novel•la, sinó una realitat viva que es creu que va ocòrrer una vegada en els temps més remots i que ha vingut influint en els móns i en els destins humans.
El mite per al salvatge és allò que la creació o la redenció és per al cristià. La nostra història sagrada està viva en el ritual, governa la nostra fe, controla la nostra conducta, d’igual manera funciona pel “salvatge”, el seu mite.
Funció del mite:
- expressa una creença
- codifica el credo
- reforça la moral
- respon a l’eficàcia del ritual
- conté una guia de regles pràctiques per a l’home
- exerceix una funció social important
- proporciona model retrospectiu de valors morals, ordre sociòlogic i creences màgiques
- exerceix una funció sui gèneris relacionada amb la naturalesa de la tradició i amb la continuïtat de la cultura
- el mite reforça la tradició
Els contes meravellosos;
és tracta de la narració que comporta una influència benèfica sobre les plantacions. Tot relat té un “amo” entre els membres, el narrador, combina cançons, veus, gesticula, representa. El texte és important, però sense el contexte resultaria inanimat, per als nadius la mímica, l’auditori és el mateix que el texte mateix.
Altres tipus de contes;
com les narracions històriques o llegendes, tenen més importància que les anteriors perquè es creu que són veritat, la informació que contenen té més valor, més rellevància.
A les narracions històriques; el narrador va presenciar l’acte o garanteix la memòria d’algú.
A les llegendes, entra en coses que han experimentat membres de la tribu.
Entra i viuen en la memòria de l’home, de la manera que són tractats.
Mites ;
són la tercera categoria més important en la classe de relats. Estan considerats verdaders, venerables i sagrats i porta a terme un paper cultural molt important: El mite entra quan el ritus, la cerimònia o una regla social o moral demana un justificant, una garantia d’antigüetat, realitat i santedat.
Els mites són relats que malgrat ser maravellosos i improbables per a nosaltres, es narren amb completa bona fe. Estan destinats a explicar una idea abstracte o conceptes com el de mort o creació, distincions de races i animals, costums de dones i homes, orígens dels ritus i costums...
Malinowski enumera els mites d’origen, els mites de mort i de cicles de la vida i els mites de màgia.
CONCLUSIÓ
El mite és una força cultural, però no només això. És també un relat i posseeix un aspecte literari. Té gèrmens del que serà l’èpica futura, la novel.la i la tragèdia, però aquest tipus de producció va ser el gènere creatiu dels pobles i l’art conscient de les civilitzacions.
El que importa de la narració és la funció social.
El mite s’explica per la seva col•loració emotiva i per la seva importància pragmàtica.
Les creences, màgiques i religioses, estan associades amb els més profuds desitjos de les persones, amb els seus temors i les seves amenaces, amb les seves passions i els seus sentiments.
Els mites d’amor, mort, incest, bruixeria, pèrdua de la immortalitat juguen amb els mateixos elements que més tard entraran en les formes artístiques de la tragèdia, la lírica i la narrativa romàntica.
El mite serveix com a carta de validesa en allò sociòlogic o un model retrospectiu de conducta en allò moral o suprem de la màgia.
El mite és un ingredient indispensable per a tota cultura.
L’antropologia a “l’aire lliure” donarà peu a una visió completa de les persones i de la cultura. Es veurà com l’home i la dona constitueix un ingredient vital de la relació pràctica de l’home i de la dona amb el seu entorn. El començament de les persones és el començament del pensament articulat i portat a l’acció.
Sense les paraules, a la màgia, a les converses racionals o al costumari les persones no haurien pogut entrar en l’odissea cultural.
Núria Pérez Blanch
